Programacions en xarxa, 8 de març de 2012

Sessió de treball de la xarxa de programadors del dia 8 de març de 2012 al Museu d’Art Modern de Tarragona a les 11:30h A.M.

La reunió s’inicia amb un retard raonable. De feia setmanes que no hi havia un nombre tan alt d’assistents, cal portar algunes cadires per encabir tothom a la petita sala que aplega el grup de treball.

Pren la paraula la Cèlia del Diego per explicar el motiu de fer la reunió al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. La idea parteix d’una iniciativa de la reunió anterior en que es va acordar celebrar les reunions de manera itinerant pels diferents espais que podrien formar part d’aquesta xarxa, per intercanviar experiències de gestió i afavorir el coneixement mutu.

Comença la reunió la Rosa Ricomà exposant les característiques i peculiaritats del Museu d’Art Modern i de la seva gestió.

Exposició Rosa Ricomà

  • El Museu depèn de la Diputació de Tarragona.
  • Té un doble objectiu provincial, preservar el patrimoni cultural i fomentar l’art i la creació.
  • El Museu es regeix segons els paràmetres de la Diputació. La Junta directiva del Museu només aprova projectes del Centre que disposin del pressupost necessari.
  • El Museu te pressupost propi. Tot i que depèn de Cultura els pressupostos estan diferenciats.
  • El Museu no te Junta de Govern, amb el vistiplau de la Diputació per treballar en la xarxa és suficient.
  • Cada mes d’agost es tanca el pressupost de l’any vinent.
  • Per fer front a la disminució de recursos relacionats amb la crisi s’ha optat per reduir el nombre d’exposicions però mantenint la qualitat, respectant els models de comissariat, relació amb els artistes, publicació de catàleg, difusió, etc.
  • Fins el moment actual no s’ha produït mai cap ingerència de la Diputació en la programació del Museu.
  • L’any 2008 va crear-se el Fons Permanent amb una voluntat pedagògica.
  • Cada any es dedica una exposició a la recerca, recuperació i reivindicació d’un artista del territori.
  • El Museu participa cada primavera, programant una exposició, a SCAN Tarragona.
  • També participa a activitats com les Nits dels Museus.
  • També depèn del Museu la Col·lecció Tamarit de llibres d’Art.
  • Les activitats pedagògiques no s’externalitzen. Les porta a terme el MAMT Pedagògic, que també té web propi. El proper 18 d’abril s’organitzaran les Novenes Jornades de Pedagogia d’Art i Museus.
  • El Museu rep cessions d’obres d’art d’artistes i també de particulars.
  • Cada dos anys es convoca la Biennal d’Art. La Biennal s’adreça als artistes vius residents a l’Estat espanyol.
  • Els Serveis Jurídics de la Diputació els assessoren respecte a la gestió dels drets dels artistes i en la confecció dels models de contracte dels artistes que participen a la Biennal.

A partir de l’exposició de la Rosa Ricomà, la temàtica dels drets d’imatge dels artistes, les relacions amb el VEGAP, els preus de les assegurances de les obres, les cessions i compres d’obres d’artistes i particulars i els models dels contractes, genera una sèrie d’intervencions, preguntes i opinions que fan palesa una problemàtica, incomoditat i disparitat de criteris respecte als drets, obligacions, paràmetres legals i costos. Un terreny feixuc on l’assessorament legal dels centres entra en contradicció amb els raonaments legals de les entitats de gestió de drets dels creadors.

    • La Cèlia del Diego proposa organitzar una sessió de presentació del Codi de bones pràctiques amb l’AAVC.
    • La Rosa Ricomà enviarà una còpia dels seus models de contracte amb els artistes a tots els membres de la xarxa de programadors.
  • L’Àrea de Cultura de la Diputació de Tarragona rep els diners que la Diputació assigna als Museus de la província de la Generalitat. També el Museu d’Art Modern es manté pressupostàriament amb aquesta partida.

Prossegueix el diàleg animat per totes aquestes qüestions econòmiques i es parla dels preus de les obres d’art relacionats amb els preus de les assegurances. Es parla de la possibilitat, si l’artista o propietari hi està d’acord, d’assegurar les obres a preu de material o taller i no pas a preu de mercat, sobretot amb aquelles obres que pot resultar senzill de tornar a produir per estar fetes amb materials i processos industrials, o a les obres d’artistes vius, atès que l’asseguradora sempre opta per la restauració que sovint és encarregada al propi artista.

La conversa deriva cap a les donacions dels artistes en contrapartida a l’exposició, es veu que hi ha artistes que hi són reticents. La donació hauria de considerar-se una forma de pagament en espècies pel cost del catàleg? (en el cas que n’hi hagi). Hi ha centres que deixen que sigui el propi artista el que decideix l’obra que vol cedir. El Museu d’Art Modern ho fa de manera conjunta amb l’artista i diuen que mai no han tingut problemes. La Cèlia del Diego es qüestiona si la donació es pot contemplar com a una venda si s’ha produït l’obra de l’artista o si el premi (quan hi ha premi) es pot considerar una retribució o compra. També es parla de la necessitat i problemàtica d’emmagatzemar la col·lecció d’obres que es deriva d’aquestes donacions i de l’interès, o no, dels artistes en donar aquestes obres als museus i formar part de les col·leccions dels mateixos. En general tothom està d’acord en que el què interessa als artistes és el catàleg i no tant poder dir que tenen una obra a la col·lecció d’un museu. També les donacions dels particulars generen polèmica. De qui són els drets d’aquestes obres? Els artistes es beneficien o no de que algú altre doni obra seva a un museu? Impedeix això que el museu compri altres obres d’aquest artista? Sí. No. Jo crec… A mi em sembla… Hi va haver una vegada… Sembla evident que totes aquestes temàtiques interessen la majoria dels assistents.

En finalitzar l’exposició de la Rosa Ricomà, i el debat/diàleg econòmicolegal que s’ha generat al final d’aquesta, es reprèn el tema de qui som i què fem.

Es reprèn la idea de la reunió anterior d’organitzar una programació conjunta en algun punt del calendari i la programació de 2013.

Es parla de la possibilitat que els centres deixin algun buit a la programació per poder programar en xarxa amb la resta d’espais i centres.

Exposició en xarxa

Es proposa maig-juny de 2013.

La idea és fer coincidir a les mateixes dates una actuació conjunta.

Torna a sortir el tema de qui som i què som. Cal que tinguem una personalitat jurídica? Necessitem que existeixi un centre que lideri el projecte? Tothom es mira la Cèlia del Diego i el Jordi Ribas. Com a mínim cal que algú convoqui, de manera diguem-ne oficial, aquelles persones responsables de centres que no tenen una total autonomia i que depenen d’institucions davant de les quals han de respondre de què fan i quan ho fan i perquè ho fan.

  • El Jordi París exposa la seva opinió. Ell era partidari de ser una xarxa de persones individuals que, posterior i puntualment, implicaven els seus espais o centres en projectes concrets. El Jordi París distingeix la xarxa, que al seu entendre hauria de ser més informal, dels projectes, on la titularitat i compromís ja faria referència als centres. Al seu parer el tipus d’entitat que caldria ser no fa referència a la xarxa sinó al projecte.
  • D’altres opinen a l’inrevés. Cal crear la xarxa. Donar forma a la xarxa. Que tots, a títol individual o en tant que representants dels seus centres, formin part de la xarxa. Després alguns centres i programadors participaran en uns projectes de la xarxa i en d’altres no.

Cal crear la xarxa? Què serà la xarxa? La lidera el Centre d’Art? És la xarxa del Centre d’Art?

La majoria d’assistents sembla reclamar aquest lideratge del Centre d’Art, mentre des del Centre sembla evident la preocupació per desdibuixar el component de lideratge dispers, col·laboratiu, compartit, horitzontal, que segons ells és a la base de la idea i la principal força del projecte.

La Cèlia farà arribar a tots els membre de la xarxa un comunicat convidant els diferents gestors i centres.

Alguns diuen que no cal, que no cal, que només caldria enviar una carta d’invitació. Que només caldria que algú enviés aquesta carta convocant.

Al final la Cèlia farà arribar el comunicat. Cal veure si el comunicat implica la signatura dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona i de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, els dos organismes de què depèn el Centre d’Art de Tarragona.

La Rosa Ricomà condiciona la seva participació a la xarxa al vistiplau de la Diputació.

Tornem al tema de la programació conjunta el maig-juny de 2013.

Es torna a parlar de la idoneïtat, o no, d’utilitzar la convocatòria de L’Irradiador que ha realitzat el Centre d’Art de Tarragona, com a base de les diferents exposicions.

El Jordi Ribas diu que es tractaria, en aquesta primera ocasió o projecte, d’aprofitar una selecció que ja estaria feta. Això simplificaria la proposta. Ho planteja com una possibilitat, que també es podria fer d’una altra manera.

Finalment, s’acorda posposar la decisió final a veure els resultats de la convocatòria. A veure què passa. Sembla que tothom està d’acord a posposar una decisió final i que en funció d’aquesta decisió es seguirà preparant aquest actuació/programació conjunta, aquest primer projecte de la xarxa.

La propera reunió es farà, per tant, després del comunicat del Centre d’Art i de saber els resultats de la convocatòria de l’Irradiador.

La propera reunió serà al Centre Cultural de Cambrils, el 29 de març a les 11:30h. És al carrer Sant Plàcid, 18-20. Cal que aparqueu els cotxes a la riera on es fa la Fira i d’allà baixar a peu.

Bé. El 29 hi ha vaga general. Què fem?

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: